La sequera és una de les preocupacions dels darrers mesos. Les sequeres, al segle passat suscitaven invocacions religioses multitudinàries que demanaven la solució divina a l’adversitat. Actualment, en canvi, la dimensió religiosa davant la sequera —com fa ben poc davant l’epidèmia i la guerra— ha estat pràcticament invisible en l’àmbit públic.
       La convicció que el món està regit per lleis físiques i que no les podem canviar ens porta a un desencís respecte de la religió i la política.
       Tot i això, creiem que la invocació religiosa continua essent pertinent, i que pot tenir la seva eficàcia. Ens referim:  a la Fortalesa per resistir l’adversitat sense magnificar-la amb més queixes que les inevitables; al Coneixement, més profund i afinat de la naturalesa i de les lleis que la regeixen; a la Generositat solidària per tal d’intentar compartir fortalesa, coneixement i recursos amb els qui tenen més necessitat que nosaltres. I, reflexionar també sobre el sentit de les coses.
       Per una banda, l’absència de pregària és una de les sequeres espirituals d’avui. Per l’altra, la insistència en els nostres drets, plaers i felicitat ens fa més febles davant el fracàs i no ens deixen comprendre l’adversitat.
       Una pregària que consideri Déu no pas com un proveïdor de solucions, sinó com a la font d’esperances i certeses, i també una companyia profunda en les nostres preguntes, continua sent pertinent. Ens fa més forts i ens obre a una visió de la realitat més enllà de les nostres limitades perspectives; ens engrandeix, en definitiva, i ens relliga a formes fecundes d’espiritualitat i d’acció.

Recommended Posts