LA VIDA CONTEMPLATIVA

La vida contemplativa

Cada any, el diumenge de la Santíssima Trinitat, l’Església celebra la jornada Pro Orantibus, un dia de pregària per als monjos i les monges de vida contemplativa.

El monaquisme va néixer a l’Egipte entre els segles III i IV, des d’on s’estengué a Palestina, Síria i el Nord d’Àfrica. Però va ser amb Sant Benet, al segle VI, quan la vida monàstica s’expandí per tot Europa.

Els monjos i monges son persones dedicades a la pregària, al treball i l’acolliment. És amb aquests tres elements, que fan de cada monestir una llar oberta a tots aquells que volen fer una experiència de silenci, que afavoreixi la trobada amb Déu, amb els altres i amb un mateix.

Al monestir, els monjos troben en Crist la llum que il·lumina les nostres foscors i l’alegria en el camí de la fe. I també l’amor gratuït dels uns als altres. Un amor sense fronteres, sense barreres!

És amb l’amor fratern i el servei mutu, que el monestir esdevé manifestació de la bondat i de la misericòrdia de Déu. I és també amb el silenci (en un món tan ple de soroll!) que s’aprèn a descobrir Déu present en la nostra vida.

En un món caracteritzat per les presses, el silenci ens acosta a Déu, als altres i a un mateix. Un silenci que no és ni mutisme ni absència de soroll, sinó aquella actitud que ens mostra allò que hi ha al nostre interior i que ens ajuda a descobrir Déu en els altres.