Monjos i monges: La vida contemplativa

Cada any l’Església dedica el diumenge de la Santíssima Trinitat a donar a conèixer la vida contemplativa, un carisma encara molt desconegut en les comunitats cristianes i a pregar pels monjos i per les monges.

Allò de més propi de la vida contemplativa és la pregària. Per això els monjos i les monges evangelitzen el món, més amb el que “son” que no pas amb el que “fan”. La vida contemplativa, en el silenci i la pregària, està cridada avui, a esdevenir testimoni de la gratuïtat i de l’amor de Déu per mitjà de la bellesa de la vida fraterna, la pregària i el goig de sentir-se acompanyat pel Senyor. Perquè és Jesús mateix qui fa camí amb nosaltres, per obrir noves sendes d’esperança enmig de tantes desesperances i fins i tot de desesperacions.

El papa Francesc recordava que ser contemplatiu no depèn dels ulls sinó del cor. I ací entra en joc la pregària, “com un alè de la nostra relació amb Déu”.

La vida contemplativa manifesta el misteri de comunió del Déu Trinitat, que és “un misteri de proximitat entranyable amb l’ésser humà sofrent”. Per això els monjos i les monges encarnen en la seva vida l’exemple del bon samarità, que es va fer càrrec del ferit i del marginat.

Als monestirs, el silenci i la pregària fan veure que el més important en la vida no és quedar centrat en un mateix, sinó que el més important és sortir de nosaltres mateixos per acompanyar i encoratjar els qui sofreixen.

 

Recommended Posts