El sentit cristià de les vacances

Un dia Jesús digué als deixebles: “Veniu amb mi a un lloc solitari i descanseu una mica”. Això valia no tan sols per aquell moment, sinó que constitueix també una invitació a viure cristianament el fet de les vacances. Per descomptat per aquelles que puguin fruir-ne, cosa no pas possible per a molts, especialment en aquest temps que pugen tant els preus.
       Una noia deia aquest setmana “Vaig a la muntanya perquè penso que el seu aire em farà bé i podré dedicar-me més lliurement a la contemplació de la natura, a la reflexió i a la pregària”.
       Penso que aquestes paraules ens indiquen ja una primera finalitat de les vacances. A la vegada que són un temps de distensió haurien de ser també un temps per a l’esperit, un temps per a la lectura, un temps per a reposar forces no solament físiques, sinó també –i sobretot- espirituals.
       El descans ocupa en la tradició judeocristiana un lloc d’honor. El repòs setmanal del diumenge –ampliat al cap de setmana- i el repòs anual de les vacances constitueixen uns èxits molt considerables de la nostra societat.
       Malauradament, ambdues realitats en els nostres dies estan molt erosionades: molts han de treballar en diumenge per tal d’atendre els serveis públics i molts d’altres, enfeinats a trobar feina, no es poden permetre unes vacances.
       Per això, els qui disposen d’aquesta possibilitat, l’han de viure responsablement, com una oportunitat per créixer com a persones i com a cristians.

Recommended Posts