Autor: santandreu

Isaïes, Joan Baptista, Maria

       Va bé, mirar al voltant, tant a la vida més propera com a la realitat del món, i confrontar-ho amb les crides que rebem a les lectures d’aquests quatre diumenges d’advent. Els tres personatges claus que hi surten són un bon punt de referència per fer llum sobre la nostra realitat i ajudar-nos a viure-la segons Déu.

       El llibre d’Isaïes, després de la pregària del primer diumenge, ens ofereix en el segon el consol de Déu que ens mostra el seu amor, passi el que passi, i ens convida a aplanar-li el camí; i en el tercer, ens insistirà en els destinataris de la Bona Nova de Déu, que són els pobres i els febles.

       Joan Baptista reprèn la crida a preparar el camí del Senyor, i a obrir-nos a l’Evangeli, mentre que amb la seva vida austera ens convida a recordar des de quines actituds és possible trobar el Senyor i des de quines no.

       I finalment, l’últim diumenge, preparant-nos ja immediatament per al Nadal, Maria serà el model definitiu dels qui volem rebre el Senyor: una noia senzilla, profundament creient, amb una gran confiança en les promeses de salvació de Déu, disposada a atendre i respondre a les crides que Déu li fa per complicades que semblin…

       Aquestes actituds han de guiar aquest temps de preparació de la vinguda del Senyor, i han de ser el criteri amb què ens mirem la nostra vida, i la vida que tenim al voltant, i la vida del món…

 No desviïs la mirada

Quan estem davant d’un pobre no podem girar la mirada cap a una altra banda, perquè això ens impedirà de trobar-nos amb la cara del Senyor Jesús. Al contrari: malalts, ancians, emigrants, pobres i exclosos esperen que amb gestos concrets els mostrem el rostre misericordiós de Déu.

       Un advertiment: pot ser que posem els talents al servei de la pròpia autorealització i que en lloc de servir ens posem sempre primers. Quan vivim «auto-referenciats» i el jo mateix va per davant i per sobre de les necessitats dels altres, les llàgrimes del proïsme passen inadvertides i es tendeix a descuidar tot allò que no forma part del nostre benestar, pujant el volum del mateix i silenciant les veus dels qui viuen en pobresa. Tot i això, tota comunitat cristiana, tots nosaltres «estem cridats a trobar-nos amb cada pobre i cada tipus de pobresa, apartant de nosaltres la indiferència i la banalitat amb què escudem un benestar il·lusori».

       Però no n’hi ha prou d’acollir els pobres i d’oferir-los almoines. Les noves formes de pobresa, son conseqüència de les guerres, l’especulació financera, el desordre ètic del treball, els accidents laborals, etc. i ens comprometen a lluitar per canviar aquelles situacions injustes, cosa que ens porta també a reclamar un «compromís polític i legislatiu seriós i eficaç per acabar amb la pobresa».

       «Es tracta, diu el Papa, d’estimular i pressionar perquè les institucions públiques compleixin bé el seu deure».

Casa de l’Església

c/ Armenteres 35

SANT FELIU DE LLOBREGAT

 

 

DILLUNS 13 NOVEMBRE, 21h

LA VIDA CRISTIANA COM A VOCACIÓ A L’AMOR

Mn. Joan Pere Pulido, Delegat de Pastoral Vocacional,

Secretari General i Canceller
del bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

 

DIMARTS 14 NOVEMBRE, 21h

AMOR i SEXUALITAT DES DE LA REVELACIÓ I LA FE

Glòria Vendrell i Francesc Inarejos, matrimoni
de Sant Boi de Llobregat, Catequistes del Camí
Neocatecumenal, professora de religió d’Institut,
membres de la comissió diocesana per al Sínode.

 

DIMECRES 15 NOVEMBRE, 21h

PROBLEMÀTIQUES ACTUALS ENTORN DE LA SEXUALITAT

Gna. Margarita Bofarull, religiosa del Sagrat Cor.
Metgessa, membre del consell directiu de la
Pontifícia Acadèmia per a la Vida del Vaticà,
Presidenta de l’Institut Borja de Bioètica,
professora a l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

 

DIJOUS 16 NOVEMBRE, 21h

QUÈ ÉS L’HOME PERQUÈ TE’N

RECORDIS? (Salm 8,5)

La mirada de la Bíblia.

Mn. Joan Ramon Marín. Prevere al Prat de Llobregat,
Professor de Bíblia a l’Ateneu Universitari Sant Pacià
i a d’altres Instituts de Ciències Religioses. Consiliari
Internacional de la Joventut Obrera Cristiana.

EL SÍNODE

Del 4 al 29 d’octubre es celebra a Roma l’Assemblea General del Sínode, que prosseguirà fins l’octubre del 2024. El document de treball, d’unes seixanta pàgines, ha recollit amb escreix totes les aportacions que s’han anat elaborant a cada diòcesi al llarg d’aquests darrers dos anys. És un material carregat de moltes preguntes, ofert amb antelació a tots els participants (200 bisbes i també uns 70 laics -la meitat dones- de tot el món). Es vol que l’Església afronti els desafiaments, sense cap por, per tal que les tensions puguin convertir-se en fonts d’energia i no s’arribi a caure en polaritzacions destructives.

       El lema és  “Comunió, missió, participació” i recull els temes més difícils: celibat dels capellans, el paper de les dones a l’Església, l’acollida dels divorciats tornats a casar, el col·lectiu LGTBIQ+… Es vol, primer, créixer en la comunió, acollint tothom, sense excloure ningú. Segon, reconèixer i valorar la contribució de cada batejat de cara a la missió. I tercer, articular la participació i l’autoritat en una Església sinodal i missionera: l’Església de l’escolta que desitja ser humil i demanar perdó perquè té molt a aprendre.

       L’Església sinodal, guiada per una autoritat que no busca el poder, sinó el servei, ha de renovar el llenguatge per a ser lloc de trobada i de diàleg amb creients d’altres religions i amb altres cultures i societats. El seu aliment serà sempre el misteri que celebra en la litúrgia, expressada en la diversitat de llengües i ritus.

CONSELL PARROQUIAL  del 5/10/23

Vam començar repassant el que hem viscut durant l’estiu:

■ Agraint a la Carme Gomà el full de pregàries que ens proposa cada temps litúrgic i que trobem en els llantions.

■ De la Festa Major en vam valorar l’homilia excel·lent; l’aportació de la Coral Ferran Sors i la participació activa de bona part de l’assemblea. ■ La Romeria a Montserrat (n. 97) va tenir l’aportació molt encertada de dos monjos i va ser molt ben valorada pels participants. ■ S’ha procurat reduir l’espai als coloms perquè embruten molt. ■ Es va valorar molt positivament el Concert d’Orgue ■ En totes les accions cal vetllar per l’equilibri econòmic, per tal que les despeses no superin l’aportació dels participants. ■ Hem encetat també un diàleg molt positiu amb alguns regidors de l’Ajuntament.

          Després ens vam fixar en el moment actual que viu l’Església: ■ La celebració del dia de la Creació, feta per voluntat del Papa que acaba de publicar “Laudate Deum”, segona part de la seva reflexió sobre l’ecologia. ■ El dia 4 va començar l’Assemblea General del Sínode i prevèiem d’organitzar una conferència que ens ajudi a entendre la importància extraordinària que té per a l’Església. ■ Ha començat la inscripció d’infants i joves a la Catequesi i es preveu una disminució del número de participants, cosa que demana la implicació activa de tota la comunitat. ■ La festa de sant Andreu la celebrarem a la vigília amb la Pregària de Vespres i un Concert d’Orgue, acompanyat d’un altre instrument. El dia 30, al matí, celebrarem la Missa Solemne amb la participació de la Coral i demanarem l’homilia al darrer capellà que ha arribat a l’Arxiprestat.

Programa del Concert

Tiento del Primer Tono – Antonio de Cabezón (1510 – 1566)

Ancol que col partire – Antonio de Cabezón (1510 – 1566)

Obra de 8º tono. Ensalada – Sebastián Aguilera de Heredia (1561 – 1627)

Tiento de falsas – Pablo Bruna (1611 – 1679)

Tiento 66 – Joan Cabanilles (1644 – 1712)

Tiento 58 – Joan Cabanilles (1644 – 1712)

Sonata 6 – Ramón Carnicer (1789 – 1855)

 

ÓLIVER ÉRIC VINENT CARDONA

(Sant Lluís, Menorca)

És artista sonor i director d’orquestra. A la vegada, és diplomat en música sacra i orgue per la Facultat Antoni Gaudí (Barcelona), de la mà de l’organista i professor Eudald Dantí.

S’endinsà en el món de la música electroacústica i art sonor en el Màster d’Art Sonor de la Universitat de Barcelona amb el professor i artista intermèdia Josep Manuel Berenguer.

Ha impartit classes d’harmonia, cambra, orquestra, orgue i cor en el Conservatori Professional de Música de Menorca.

També és organista titular de l’església de Sant Josep de Calassanç a Barcelona, l’oratori de Bonaigua i ha estat organista de diverses esglésies de Menorca com la de Santa Maria de Maó.

Junt amb això, és professor dels Cursets d’estiu per a organistes d’església de Montserrat

Les seves obres han estat estrenades en el Festival Zeppelin (Barcelona), el Conservatori Superior del Liceu, les Jornadas Internacionales de Música Electroacústica (Argentina), el Sonar+D 2020, el Casal Solleric (Palma) i en la fundació PHONOS (Barcelona).

PELEGRINS A MONTSERRAT

          La Parròquia de Sant Andreu de la Barca, aquest cap de setmana (15,16 i 17/9/23) peregrina a Montserrat i ho fa perquè les nostres vides, de fet, són un pelegrinatge. Caminem cap a la casa del Pare des que naixem i som batejats. El model de tot pelegrinatge és el que aspira a la proximitat amb Crist. La vida de fe vol això. Fer-se proper a Jesús que és el nucli i el sentit de la vida cristiana.

          Aquest camí el fem al costat de Maria perquè ella també fou pelegrina: quan va visitar Elisabet, quan va anar a Betlem, quan va fugir a Egipte, quan anava a Jerusalem, sempre moguda per l’amor i per Déu mateix.

          És per això que li demanem que ens acompanyi en el nostre camí. Les romeries i tots els qui pelegrinem a Montserrat, volem reproduir intensament l’experiència de la vida i de la fe amb Jesucrist.

          I a Maria li diem “estel dels pelegrins” perquè li reconeixem el seu paper de guia de les nostres vides. El pelegrinatge és un camí, en la nit o de dia. Els estels de veritat es fan presents en les nits, i la lluna il·lumina la muntanya de nit, com el sol ho fa de dia.

          Al santuari de Montserrat hi anem els pelegrins que volem que Maria ens apropi a Jesús, perquè ella hi té el tron en aquesta muntanya, que esdevé un santuari i és, alhora, una gràcia de Déu, que intensifica l’experiència de fe, d’esperança i de caritat en cadascú dels seus fills i filles que hi pugem.