SANTA MADRONA

L’ermita de SANTA MADRONA

 

L’ermita actual de Santa Madrona del Palau fou construïda en temps de Mn. Gaietà Juanico, rector de la Parròquia de Sant Andreu. Va tenir aquesta iniciativa perquè la capella que hi havia no es podia fer servir de tan ruïnosa com estava. En aquell temps, la imatge de Santa Madrona era portada a l’església de Sant Andreu cada cop que hi havia una secada i calia fer processons pregant perquè plogués. Quan es va fer la processó de l’any 1878, la imatge ja no es va poder retornar al Palau a causa del mal estat de la capella. És llavors quan es va enderrocar tota i, només aprofitant els fonaments i un tros de paret, es va fer l’actual. L’obra es va pagar totalment amb l’ajut dels veïns del barri. El 10 d’abril de 1882 la capella es va beneir col·locant-hi, a més de Sta. Madrona, les imatges de Sant Miquel (l’Àngel de la Guarda) i de l’Assumpció de la Mare de Déu, que n’és la titular. Actualment s’hi celebren tres festes: santa Madrona (el dijous més proper al 15 de març; l’Assumpció (el 15 d’agost); i sant Miquel (el darrer dijous de setembre).

EL SENTIT CRISTIÀ DE LES VACANCES

El sentit cristià de les vacances

Un dia Jesús digué als deixebles: “Veniu amb mi a un lloc solitari i descanseu una mica”. Això valia no tan sols per aquell moment, sinó que constitueix també una invitació a viure cristianament el fet de les vacances. Per descomptat per aquelles que puguin fruir-ne, cosa no pas possible per a molts, especialment en aquest temps que pugen tant els preus.
       Una noia deia aquest setmana “Vaig a la muntanya perquè penso que el seu aire em farà bé i podré dedicar-me més lliurement a la contemplació de la natura, a la reflexió i a la pregària”.
       Penso que aquestes paraules ens indiquen ja una primera finalitat de les vacances. A la vegada que són un temps de distensió haurien de ser també un temps per a l’esperit, un temps per a la lectura, un temps per a reposar forces no solament físiques, sinó també –i sobretot- espirituals.
       El descans ocupa en la tradició judeocristiana un lloc d’honor. El repòs setmanal del diumenge –ampliat al cap de setmana- i el repòs anual de les vacances constitueixen uns èxits molt considerables de la nostra societat.
       Malauradament, ambdues realitats en els nostres dies estan molt erosionades: molts han de treballar en diumenge per tal d’atendre els serveis públics i molts d’altres, enfeinats a trobar feina, no es poden permetre unes vacances.
       Per això, els qui disposen d’aquesta possibilitat, l’han de viure responsablement, com una oportunitat per créixer com a persones i com a cristians.

ST. IGNASI

Cinquè centenari de l’arribada d’Ignasi a Manresa

Enguany Manresa celebra el 500 aniversari de l’estància d’Ignasi de Loiola a la ciutat, on hi va viure una forta mística espiritual i de solidaritat amb la pobresa. Amb aquesta efemèride es vol potenciar l’atracció que Manresa ha tingut al llarg del mig mil·lenni com a bressol de les espiritualitats ignasianes (religioses i seglars) i de tota l’obra cultural, social i pedagògica que se’n deriva.
L’Any Ignasià es va inaugurar el 20 de maig de 2021 a Pamplona, coincidint amb el cinquè centenari de l’episodi històric que dona inici a la conversió del sant: el 20 de maig de 1521, quan Ignasi de Loiola cau ferit en la defensa del castell de Pamplona.
S’ha fet el projecte Manresa 2022 que vol aprofitar l’oportunitat de potenciar tant el llegat patrimonial com els valors ignasians originals que encara estan plenament vigents. A més, també es vol posar èmfasi en el caràcter hospitalari de la ciutat de Manresa, de la mateixa manera que va fer Sant Ignasi a la seva època, i rebre als visitants i turistes que arribin per aquesta celebració.
“Manresa 2022” preveu diversos esdeveniments culturals i festius al llarg de l’any. Entre aquests destaquen: ■ La celebració de les festes de Sant Ignasi durant el mes de juliol al Centre històric; ■ El cicle de concerts de músiques contemplatives “Sons del Camí”; i ■ El Fòrum Manresa 22.