No desviïs la mirada

Quan estem davant d’un pobre no podem girar la mirada cap a una altra banda, perquè això ens impedirà de trobar-nos amb la cara del Senyor Jesús. Al contrari: malalts, ancians, emigrants, pobres i exclosos esperen que amb gestos concrets els mostrem el rostre misericordiós de Déu.
       Un advertiment: pot ser que posem els talents al servei de la pròpia autorealització i que en lloc de servir ens posem sempre primers. Quan vivim «auto-referenciats» i el jo mateix va per davant i per sobre de les necessitats dels altres, les llàgrimes del proïsme passen inadvertides i es tendeix a descuidar tot allò que no forma part del nostre benestar, pujant el volum del mateix i silenciant les veus dels qui viuen en pobresa. Tot i això, tota comunitat cristiana, tots nosaltres «estem cridats a trobar-nos amb cada pobre i cada tipus de pobresa, apartant de nosaltres la indiferència i la banalitat amb què escudem un benestar il·lusori».
       Però no n’hi ha prou d’acollir els pobres i d’oferir-los almoines. Les noves formes de pobresa, son conseqüència de les guerres, l’especulació financera, el desordre ètic del treball, els accidents laborals, etc. i ens comprometen a lluitar per canviar aquelles situacions injustes, cosa que ens porta també a reclamar un «compromís polític i legislatiu seriós i eficaç per acabar amb la pobresa».
       «Es tracta, diu el Papa, d’estimular i pressionar perquè les institucions públiques compleixin bé el seu deure».

Recommended Posts