2 de novembre:  LA DIADA DELS DIFUNTS

 

El 2 de novembre recordem els fidels difunts. D’ells no podem afirmar rotundament la seva comunió amb Déu com podem fer-ho amb  els sants, però més conscients de les seves vides, de la seva debilitat, preguem per ells… perquè sí, perquè arribin a unir-se a tots els sants del cel. Avui, doncs, som convidats a una actitud de pregària, d’esperança, de confiança.
Tots hem passat per l’experiència de la mort d’una persona estimada. El seu comiat ens fa pensar en la vida perquè de vida només tenim una.
I per això preguem pels difunts, perquè sabem que aquí, quan eren amb nosaltres no van ser perfectes i tot allò que nosaltres imaginem del més enllà, ho imaginem en l’esperança i en la fe.
Com a cristians, tant la nostra vida d’avui, com la nostra esperança de ressuscitar, les hem de centrar centrada en Jesucrist. Quan Ell vivia entre la gent, abans de la seva mort, ens va dir moltes coses útils que podríem resumir dient que cal estimar Déu i estimar-nos els uns als altres. Però allò més important és que, després de morir, va ressuscitar. Això vol dir que es va fer present i continua fent-se present entre nosaltres i crida tothom a viure com ell va viure, per a després poder continuar vivint amb ell en la vida que mai no s’acaba.
Aquest ser present de Jesús ressuscitat després de la seva mort, l’explica molt bé l’evangeli dels deixebles d’Emaús. Els deixebles, després de compartir la Paraula i el Pa, el reconeixen. Aleshores tot té sentit i la vida d’aquests deixebles, com la de tots els altres que hem vingut darrere, serà acompanyada de la presència de Jesús ressuscitat i de l’esperança de reunir-nos amb ell en la nostra resurrecció.
La diferència que aporta la vida cristiana a una filosofia de vida és aquesta intimitat que el Crist ressuscitat ens fa possible amb Ell. Per això avui preguem pels difunts, perquè la seva vida en aquest món, viscuda en comunió amb Jesucrist, tingui la continuïtat i la plenitud de la comunió amb Déu en l’eternitat.
A més, molts dels nostres germans difunts, per la seva manera d’estimar Déu i el proïsme. també poden ser una exigència per a nosaltres avui. Deixem-nos inspirar per ells.

 

Recommended Posts