LES APARICIONS DEL RESSUSCITAT

       Cada any els tres primers diumenges del temps de Pasqua l’evangeli ens fa sentir les aparicions del Jesús ressuscitat als seus deixebles. Tenint present la brevetat de Marc que correspon al cicle d’enguany, l’evangeli es complementa amb textos de Lluc: els deixebles d’Emmaús i  la seva continuació relatant les aparicions de Jesús.
       En totes les aparicions hi ha aquests elements: la salutació donadora de pau; l’esglai i la por per part dels qui el veuen; els dubtes que acompanyen la trobada; l’alenada de l’Esperit; i la missió que els confia de dur aquesta Bona Nova a tot el món.
       Lluc subratlla la identitat entre el Jesús que se’ls apareix i el crucificat. “Soc jo mateix”, remarca. És la seva mateixa humanitat que va patir i morir a la creu la que ha estat ressuscitada i que ara se’ls fa present. No és “un esperit”. “Palpeu-me i mireu bé”. És el mateix Jesús que ha conviscut amb ells. El que ha menjat amb ells, com ara menja el “tall de peix a la brasa”.
       Però la vida nova que ha rebut no és una mena de reanimació de la vida d’abans que el situï novament sota el domini de la mort. No! És vida eterna, veritablement ressuscitada. Senzillament passa que aquesta vida és fruit de l’acció de Déu.
       Calia que fos així, repeteix Lluc diverses vegades. És a dir, en aquest seu misteri de mort i resurrecció s’acompleixen totes les Escriptures. Als deixebles els cal ara que el ressuscitat els obri els ulls perquè ho puguin comprendre. Sense aquest Esperit de Jesús no les podran pas comprendre. Ara el reben plenament.

Recommended Posts