LA FESTA DE TOTS SANTS

 

L’Església ens vol recordar amb aquesta solemnitat que en el cel hi ha innombrables sants que no cabrien al calendari. La festa de Tots Sants no és solament per a recordar aquestes persones, sinó també per a recordar la crida a viure la santedat, segons el propi estat de vida de cadascú.
       Des de l’Església primitiva, els cristians sempre van venerar els màrtirs per les seves virtuts heroiques. Guardar la seva memòria i els seus exemples els animava a viure com ells la radicalitat de l’Evangeli. És per això que també en guardaven les relíquies. En la Bíblia llegim, per exemple, que els cristians guardaven fins i tot roba i mocadors que sant Pau havia tocat (Ac 19,12).
       Durant els primers segles de cristianisme va haver-hi tants màrtirs que no es podien commemorar d’un en un. Així va sorgir la necessitat d’una festa en comú, a la qual més tard s’hi van afegir també els sants no màrtirs. El papa Gregori III (731-741) la va fixar al primer dia de novembre i Gregori IV (827-844) va estendre aquesta festa a tota l’Església.
       Els sants són persones que han descobert que el més important en la vida és Déu, i s’han posat de part de Déu. El camí per a assolir la santedat és ardu, però està ben senyalitzat: són les Benaurances, que defineixen la fesomia del sant. La pregària i el compromís personal, són mitjans per a perseverar en el seguiment de Jesús fins al final; però, el més important, és acollir l’ajuda de la gràcia de Déu.

Recommended Posts